LES MACES

L’eterna lluita entre el Bé i el Mal…

Les Maces formen part de la de la comparseria de la Patum, la festa del Corpus de Berga. Aquesta antiga escena, documentada des del 1621, simbolitza l’eterna lluita entre el Bé i el Mal, representada a través de l’escenificació ingènua d’una batalla entre àngels i dimonis.

La maça, consisteix en un mànec rematat per una caixa rodona, que conté pedres que en ser sacsejades emeten un soroll característic. Estan decorades amb cares diabòliques i a sobre hi duen un fuet. Les maces són portades per uns personatges vestits de dimonis i que porten la cara coberta amb una carota.

Durant el seu ball, les Maces van evolucionant per la plaça fins que peta el fuet. És llavors quan els dimonis cauen a terra i els àngels els rematen amb la llança i l’espasa.

Antigament, Maces i Plens havien format part d’un únic quadre, el dels dimonis.

La presència de diables a la Patum es coneix des de 1628. Des de finals de la guerra civil es generalitzen dues menes de diables, anomenant-se Maces els que porten aquests estris. Acompanyats per sant Miquel i un altre àngel, coberts amb la màscara característica i el vestit tradicional, evolucionen al so de la música fins que els esclata el fuet que porten al capdamunt de la maça, moment en què cauen a terra i són rematats simbòlicament pels àngels.

Les Maces, foren la darrera comparsa a la qual s’incorporà música, composta per Joan Trullàs i Vivó l’any 1963. Aquesta música només s’interpreta al salts de lluïment (al migdia). A la nit, les Maces continuen evolucionant, com sempre, al so del Tabal.